Els contes de fades preparen a l’infant per obtenir una comprensió preconscient dels conflictes que el podrien pertorbar si aquests afloressin a la consciència. Malgrat tot, aquestes idees ancorades a la seva ment preconscient o inconscient són susceptibles de comprensió per part de l’infant quan estigui madur per entendre-les. A través del llenguatge simbòlic dels contes de fades l’infant pot ignorar el que no es troba al seu abast, reaccionant només al que s’ha expressat a nivell superficial. Gràcies a aquest fet serà capaç també d’anar desvetllant, gradualment, alguns dels significats amagats darrere els símbols que utilitza la història, a mida que vagi aprenent a dominar-los i a treure’n profit.
Fragment de Psicoanálisis de los cuentos de hadas, Bruno Bettelheim
La Ventafocs
I aquells parracs es van transformar en un vestit de tela d’or i plata, brodat amb pedres precioses.
La natura envejosa de la madrastra emergeix en tota la seva plenitud. […] Aquí ens trobem amb una dona tan decidida a convertir-se en la reina mare que no es detindrà davant res fins tenir la certesa que una de les seves filles es casa amb el príncep. La seva ambició és tan gran, la seva enveja vers la Ventafocs tan compulsiva, que està disposada a mutilar les seves filles perquè una d’elles arribi al tron.
La total indiferència per la seva pròpia carn i per la seva pròpia sang l’assenyala com una de les dones més malvades dels contes de fades, una representació absoluta de la mala mare.
Fragment de La bruja debe morir, Sheldon Cashdan
La primera Ventafocs que coneixem s’anomena Yeh-hsien, i la seva història va ser recollida al voltant del 850 dC a la Xina. […]
El perdurable atractiu de La Ventafocs no només deriva del pas de la misèria a la riquesa que realitza l’heroïna, sinó també de la connexió que estableix la història amb els conflictes familiars clàssics, que van des de la rivalitat entre germans fins a la gelosia sexual. […]
Morta la mare bona, la mala mare –viva i activa– pren les regnes de la casa i causa tot tipus de problemes a la Ventafocs, però sense aconseguir evitar el seu triomf final. En aquesta escissió de la figura materna en dos pols oposats, els psicòlegs han vist un mitjà per ajudar als infants a elaborar els conflictes que sorgeixen quan comencen a madurar i a separar-se dels seus primers cuidadors. La imatge de la mare bona es preserva en tota la seva glòria, mentre els sentiments de desemparament i ressentiment s’expressen a través de la figura de la madrastra, malvada i rapinyaire.
Els contes de fades atorguen molta importància a les aparences, i la bellesa de la Ventafocs, unida al seu magnífic vestuari, la fa destacar com la més formosa de la terra. L’heroïna, a través del treball i la bellesa, conrea el seu camí cap a l’èxit.
Fragment de Los cuentos de hadas clásicos anotados, Maria Tatar
Mare Neu
-Per tornar a casa teva primer has d’espolsar el meu cobrellit de plomes. Així podrà nevar al món…
La figura de Madrenieve o Frau Holle ha dado pie a muchas investigaciones y especulaciones. Se la vincula con antiguas diosas germánicas y viejas tradiciones, aunque hay gran diversidad de interpretaciones. […] No obstante, el relato original habla de rivalidades y conflictos reales que se dan en una familia por causa de este tipo de preferencias por un hijo respecto a otro.
Fragment de Los Cuentos de los hermanos Grimm tal como nunca te fueron contados, primera edición de 1812: la versión de los cuentos antes de su reelaboración literaria y moralizante, Jacob Grimm (edició d’Helena Cortés Gabaudan)
El salt de l’heroïna a l’interior del pou representa el descens a l’inconscient, un trànsit, característic dels contes de fades, que la diposita en un món encantat, molt diferent del món que ha deixat al darrere. […] En realitzar fidelment les tasques assenyalades per la bruixa, l’heroïna posa a prova la seva capacitat i recupera la condició de treballadora infatigable. Ja està preparada per tornar al «món real»; l’experiència l’ha tornat més sàvia i està orgullosa del seu èxit.
Fragment de La bruja debe morir, Sheldon Cashdan
La qualitat ambigua de bruixa i fada era, en efecte, un tret comú a finals de l’Edat Mijana a Europa, perquè Mare Neu no només s’havia convertit en una figura malèvola/benèvola, que es remuntava a una gran deessa mare pagana i als ritus d’iniciació, sinó també a una senyorial i perillosa figura de resistència a la cristiandat, la qual havia demonitzat les seves virtuts.
Fragment de El irresistible cuento de hadas: historia cultural y social de un género, Jack Zipes
