Si tenim clar que entre el 70% i 90% de la població d’Europa no sabia llegir; que el llatí era la llengua dominant en els llibres dels segles XVI i XVII; que els llibres eren comprats per col·leccionistes i guardats a biblioteques però no llegits; que hi ha pocs registres de gent que llegís contes de fades impresos; que gent de totes les classes socials llegia en veu alta; seguint la tradició oral, que els llibres eren costosos i que gran part de la gent es comunicava mitjançant un dialecte. Arribats aquí ens hem de preguntar què feia la gent comú per entretenir-se en temps medievals i del Renaixement. Ens hem de preguntar per què la gent instruïda no registrava els contes que narrava la gent comú.
Fragment de El irresistible cuento de hadas: historia cultural y social de un género, Jack Zipes
El flautista d’Hamelín
I mileres de rates van desfilar, hipnotitzades, darrere el flautista.
Els estudiosos no es posen d’acord sobre el fet històric que va donar lloc al conte. Hi ha diferents hipòtesis: alguna epidèmia o desastre natural relacionat amb el riu que apareix al conte; la participació a la Croada dels Nens cap a Terra Santa (un fet poc documentat però que sembla que va passar, tot i que cap nen va arribar a Jerusalem. Els nens, o van morir de fam i esgotament durant el camí o van ser venuts com esclaus). Hi ha estudis que argumenten que el segrest dels nens té a veure amb l’expansió per colonitzar territoris de l’est d’Europa entre els segles XII i XV, i que va provocar grans migracions de població que buscava un futur millor. També hi ha una teoria que parla d’un líder carismàtic, vestit de colors i amb una flauta per atraure els nens, que els arrossegà fora del poble per realitzar algun culte precristià. Antigament, transgredir els postulats de l’església oficial comportava càstigs terribles. El grup hauria estat detingut i massacrat amb brutalitat en un lloc d’execucions, tal i com en aquella època es castigaven els actes d’heretgia i blasfèmia.
Equip de la Biblioteca Can Butjosa
Els primers en escriure aquesta història van ser els germans Grimm al seu llibre Llegendes alemanyes. Més endavant el poeta britànic Robert Browning (1812-1889) dedicaria un poema notable a la trista història. El conte de El flautista d’Hamelín, està basat en un fet que va passar suposadament el 26 de juny de 1284 a una ciutat alemanya anomenada Hamelín. Una terrible història que parla de la desaparició de 130 infants en misterioses circumstàncies. Des d’aleshores que a Hamelín està prohibit cantar o fer música al carrer Bungelosen Strasse, que d’alguna manera simbolitza aquella tragèdia. A l’església del poble hi ha una vidriera del segle XVI (còpia de l’anterior del segle XIII) que mostra un adult vestit de colors i amb una flauta, envoltat de nens. Les cròniques de l’època parlen dels fets.
Equip de la Biblioteca Can Butjosa
