Què fa que els contes de fades siguin tan encisadors? Per què Jack i la mongetera, La Blancaneu o La Ventafocs tenen un atractiu tan gran? L’explicació més òbvia és que els contes de fades són una font incomparable d’aventures. Pocs relats infantils contenen les seqüències de persecució i mort com les que es troben a Jack i la mongetera. No hi ha res que cridi tant la nostra atenció com un ogre caníbal deixant anar el seu alè al nostre coll. […] Però els contes de fades són quelcom més que aventures plenes de misteri que exciten la imaginació, quelcom més que un mer entreteniment. Més enllà de les escenes de persecució i els salvaments de l’últim minut, són veritables drames que reflecteixen els esdeveniments que tenen lloc en el món interior de l’infant. Mentre l’atractiu inicial d’un conte de fades pot residir en l’habilitat natural per fascinar i entretenir, el seu valor perdurable descansa en el poder per ajudar els infants per fer front als conflictes interns que aniran trobant durant el seu creixement.
Fragment de La bruja debe morir, Sheldon Cashdan
La mongetera màgica
-Pon!-va dir l’ogre. I la gallina va pondre un ou.
Jack i la mongetera és el conte popular britànic per excel·lència. Tot i que s’ha popularitzat molt, no existeixen gaires variants d’aquest conte a d’altres cultures.
Jack, un vailet petit i astut, aconsegueix vèncer un gegant beneit i manllevar-li els seus tresors, com la gallina que pon ous d’or i l’arpa que toca sola. Quan en Jack torna a casa, triomfant, es casa amb la princesa. L’editor John Tabart va publicar la primera versió escrita d’aquest conte el 1807, a partir de les versions orals que corrien en aquell moment.
A la seva versió apareix un component moralitzador que no existia a la versió oral. El conte s’inicia amb un Jack indolent i descuidat que acaba transformant-se en un fill complidor i obedient (un model per als infants que escolten el conte), que vol recuperar el que li pertoca per dret, i que al final es queda a viure amb la seva mare. Versions posteriors han volgut recuperar l’esperit del conte oral on personatges innocents, una mica babaus i fàcils d’enredar, evolucionen i es converteixen a poc a poc en astuts embaucadors.
Fragment de Los cuentos de hadas clásicos anotados, Maria Tatar
Existeixen innumerables mites i llegendes sobre la mongetera, una planta gegant que té les seves arrels a la terra i s’alça vers un regne més elevat: l’Arbre del Món, a l’Amèrica del Sud, que fa de pont entre els dos mons; Yggdrasil, de la mitologia nòrdica, un arbre que arriba fins al cel i les arrels s’enfonsen fins a l’infern; l’Arbre de Bodhi, al Budisme.
Fragment de Los cuentos de hadas clásicos anotados, Maria Tatar
Origen simbòlic de la mongetera o fava: llegum considerat, des dels romans, menja preferida dels difunts. El cap de la casa, amb fesols o faves a la boca, les escopia una a una pels racons, com exorcitzant-los; es creia que els difunts les recollien i se les menjaven (origen semblant a les castanyes i els panellets per Tots Sants). Fou costum de posar-ne als taüts i a les tombes, i de fer-ne ofrena als funerals. Té propietats màgiques: pot créixer amb gran rapidesa fins a les proporcions còsmiques. Un home que puja fins al cel per demanar favors. A La mongetera màgica creix fins al castell de l’ogre. També al llegendari català hi ha faves que creixen miraculosament (llegenda de les faveres de Sant Medir)
Segons la tradició, la fava és portadora de sort i abundància, dins el tortell de reis. Qui la trobi ha de dir, triomfant: «Fava!».
Fragment de Enciclopèdia de la fantasia popular catalana, Joan Soler i Amigó
El gat amb botes
-Senyor, si em doneu un sac i un parell de botes ja veureu com la vostra herència no és tan dolenta com sembla.
A les històries en que apareixen tres fills, el més jove és l’assenyalat pel destí. Als contes de fades són els humils, els modestos i, sovint, els desposseïts, els qui aconsegueixen ascendir fins la noblesa. […] Mentre que a les versions d’Europa occidental apareix un gat, les variants de l’Europa de l’est prefereixen una guineu. A l’Índia és un xacal i, a les Illes Filipines, un mico.
Fragment de Los cuentos de los hermanos Grimm tal como nunca te fueron contados, primera edición de 1812, Jacob Grimm (edició d’Helena Cortés Gabaudan)
En veritat hi ha poc a admirar en el gat que amenaça, adula, enganya i roba, tot per instal·lar al seu senyor com conqueridor del regne. S’ha considerat al felí un virtuós del llenguatge, un animal que domina el delicat art de la persuasió i la retòrica amb la finalitat d’aconseguir poder i riquesa. […] Malgrat el seu atractiu gairebé universal, el Gat amb botes de Perrault és un personatge de la seva època, un gat que representa el tipus de comportament que es requeria per a prosperar a l’alta societat sota el regnat de Lluís XIV, a la França del segle XVII.
Fragment de Los cuentos de hadas anotados, Maria Tatar
