Tot el que hi ha a l’interior de les persones, allò valent, allò agressiu, allò vergonyós, allò poruc, allò incorrecte, allò reprimit, allò que actua sobre nosaltres sense adonar-nos-en, està recollit en els contes de fades. Per això impacten profundament en l’ànima de qui els escolta, perquè no pretenen ensenyar res a la nostra ment racional, sinó que es dirigeixen directament a una part nostra molt més profunda i essencial que necessita ser acariciada. Aquest contacte amb el nostre ésser intern és el que ens ajudarà a créixer, a fer-nos més conscients i més humans.
Si no ajudem el nen a estar en contacte amb les seves necessitats el debilitem enormement, ja que haurà de bregar amb elles tota la vida, tant si ho sap fer com si no. […]
L’experiència individual amb cadascun d’aquests personatges és un altre cosa, però precisament per això podem ajudar els infants a viure totes aquestes emocions en un espai no conflictiu, en un escenari on mostrar-se gelós, agressiu o malvat no suposi una decepció per als adults.
Negar que aquests personatges habiten en el nostre interior, encara que sigui a un nivell inconscient, no seria del tot honest.
Fragment de Sota la pell del llop, Eva Martínez Pardo
El sastre valent
“Va matar 7 d’un cop”, i tothom pensava que eren persones i no mosques, i li tenien por…
L’origen d’aquest conte dels germans Grimm es troba a la versió de Martin Montanus (1557).
Al llarg del conte el sastre demostrarà ser enginyós i astut, a més de ser molt ambiciós. Com sol passar als contes, la seva temeritat, tocant la beneiteria, per acceptar reptes impossibles, es veurà amplament recompensada. […] La qual cosa és típica dels contes: una i altra vegada, les persones més humils i aparentment menys aptes, es converteixen en reis i reines amb l’ajut del seu enginy i de la bona fortuna (de vegades, màgica).
Fragment de Los Cuentos de los hermanos Grimm tal como nunca te fueron contados, primera edición de 1812: la versión de los cuentos antes de su reelaboración literaria y moralizante, Jacob Grimm (edició d’Helena Cortés Gabaudan)
Rumpelstiltskin
-Què em donaràs si et filo la palla i la converteixo en or?
Rumpelstinskin, el personatge que dóna títol a l’original alemany de La filla del moliner, té molts noms. Ricdin-Ricdon en francès, o Tom Tit Tot en un conte britànic. […] Aquest conte pot resultar particularment inquietant per aquells que busquin en els contes de fades una orientació moral per als infants, doncs la seva trama està centrada en l’engany i la cobdícia. El moliner fa creure al rei que la seva filla pot filar la palla i convertir-la en or; la filla del moliner, a la vegada, enganya al monarca, aquest es casa amb ella perquè anhela l’or. Per últim, la reina no només eludeix els termes del contracte que tenia amb Rumpelstinskin, sinó que porta a terme un joc cruel i es fa la desentesa mentre diu diferents noms, abans de pronunciar el que l’alliberarà del terrible pacte que va fer en un moment de desesperació.
Fragment de Los cuentos de hadas clásicos anotados, Maria Tatar
La filadora encarna la divinitat que filava a l’entrada de la cova el fil de les vides humanes. També filaven les Moires gregues o les Tres Parques de la mitologia llatina. S’han trobat moltes figures de deesses amb el fus a la mà: a Troia, a Xipre, les “matres” cèltiques protectores de la llar domèstica. És a dir, la Mater en un context matriarcal.
Les rondallaires tradicionals eren les àvies que contaven les rondalles tot filant a la vora del foc: explicar-les és transmetre els mites, les tradicions de la comunitat. Sembla que diverses rondalles encadenades conserven el ritme de l’acció de filar.
Fragment de Enciclopèdia de la fantasia popular catalana, Joan Soler i Amigó
