A molts contes de fades el bosc simbolitza allò desconegut. És al bosc on es troben els animals salvatges, on tenen la seva llar bruixes i mags. Babaiaga viu al bosc, com el llop de la Caputxeta Vermella. És al bosc on s’amaga la bruixa de Hansel i Gretel i l’ogre de Polzet. Però malgrat contenir perills inimaginables, el bosc també ofereix protecció.
Fragment de La bruja debe morir, Sheldon Cashdan
La caseta de xocolata
-Qui rosega la meva caseta?- va fer una veu darrera la porta.
Hansel i Gretel és una història que celebra el triomf dels infants sobre els adults hostils i rapinyaires. Per a tractar les preocupacions infantils vers la fam i l’abandó i la por a ser devorat, el conte mostra dos petits germans que uneixen les seves forces per vèncer els monstres, tant dins la casa com al bosc. […]
La solidaritat entre germans és tan rara en els contes de fades que Hansel i Gretel proporciona una oportunitat única per exposar els seus avantatges. Malgrat en Hansel pren el lideratge a l’inici del conte, quan aquest calma les pors de la Gretel i empra el seu enginy per trobar el camí de tornada a casa, la nena és més llesta que la bruixa i aconsegueix enganyar-la perquè es fiqui al forn. […]
Decidits a trobar el camí de tornada a casa, Hansel i Gretel sobreviuen a allò que els infants tenen més por: ser abandonats pels seus pares i veure’s exposats als animals de rapinya.
Fragment de Los cuentos de hadas clásicos anotados, Maria Tatar
En Hansel y Gretel, los pequeños protagonistas logran burlar a la bruja y regresar a su casa llenos de tesoros, pero no hay niño que al escuchar este cuento deje de preguntarse por qué la casita del bosque era dulce.
Todo es espantoso en este cuento admirable. El abandono de los padres de sus propios hijos, la pérdida en el bosque, la llegada a la casa de la bruja. Y, sin embargo, esa casa, la casa en la que habrán de morir, no es un lugar lúgubre, lleno de telarañas, de animales que reptan, de fuentes teñidas de sangre, sino un lugar en el que a todos los niños del mundo les gustaría vivir. Una casita de dulce. Hansel y su hermana Gretel llegan a esa casa y empiezan a comérsela. Se comen el tejado, las ventanas, todo lo que pillan. Claro que aquí se trata de una trampa. Es la bruja la que ha dispuesto un lugar así para tentar a los niños y hacerles que se queden. Cuando estén gorditos será ella misma la que se los coma. La casita de dulce se transforma en casa del horror.
Eso lo saben muy bien las madres. Saben que no pueden dar a sus hijos todo lo que éstos les piden porque entonces estarían construyendo para ellos una jaula de oro, en la que luego no podrían vivir. Tal vez merezcas un lugar así, les dicen, pero yo no puedo dártelo. Es más, si alguna vez lo encuentras, recuerda que lo tienes que abandonar. Si no lo hicieran, ¿cómo querrían regresar al bosque? Todos los cuentos hablan de ese regreso.
Todos los verdaderos cuentos dejan ese rosario de preguntas, preguntas que seguirán viviendo más allá de su final.
Fragment de Cuentos de Grimm, Gustavo Martín Garzo.
Babaiaga
La Babaiaga es cuinava pastissos de mocosos, fricandó de quitxalla, botifarres de marrecs amb olives…
Babaiaga, l’ambigua mare i bruixa dels contes folklòrics russos, ha aparegut a centenars, potser milers de contes a Rússia, Ucraïna i Belarús. Estudiosos de la cultura i la història de Rússia han confirmat que Babaiaga és en realitat una amalgama de deïtats barrejada amb una dosi de bruixeria, xamanisme i tradició de les fades d’abans del cristianisme fins al segle XVIII, quan va “agafar cos” en nombrosos contes russos i eslaus que van ser compilats posteriorment al segle XIX. […]
Una Babaiaga és inescrutable i tan poderosa que no li deu fidelitat al diable, a Déu, ni tan sols als seus narradors. De fet, s’oposa a les deïtats i creences judeocristianes i musulmanes. És una dona sobirana de la seva vida que decideix cas per cas si ajudarà o matarà a la gent que arriba a la seva cabana, que es desplaça amunt i avall amb potes de gallina.
Fragment de El irresistible cuento de hadas: historia cultural y social de un genero, Jack Zipes
Una Babaiaga és l’examinadora i jutgessa final, la deessa omnipotent desacralitzada, que defensa els valors i el coneixement pagans russos d’arrels profundes, i exigeix que les dones i els homes joves demostrin que es mereixen el seu ajut.
Però el que també defensa Babaiaga en el segle XIX són les qualitats que necessiten els protagonistes per adaptar-se i sobreviure, com la prerseverança, la bondat, l’obediència, la integritat i el coratge. Si tenim en compte que aquests contes reflecteixen en gran mesura les autèntiques condicions de vida del poble rus al segle XIX, i que eren escoltats i llegits agafant-los al peu de la lletra, són profunds “documents” sobre els esforços de la gent comú de Rússia, de la seva fe en criatures extraordinàries per ajudar-los en temps de necessitat.
Fragment de El irresitible cuento de hadas: historia cultural y social de un género, Jack Zipes
